Centres de Cultiu de Qualitat Humana (QH) per Guillem Yepes

Les maneres de cultivar la Qualitat Humana (QH) són extenses i variades entre totes les persones, per això resulta complicat construir un discurs comú i amb rigor que unifiqui tota una sèrie de pràctiques, tècniques, i en general, iniciatives difícils de definir, d’interès desinteressat per la realitat en tota la seva riquesa, el que anomenem la QH.

Crear una consciència de la importància i la necessitat social que presenta el cultiu de la QH és un dels objectius principals i que haurien de ser a l’ordre del dia. És des d’aquesta idea que el CETR va començar a realitzar un estudi sobre diversos centres de Barcelona que són considerats idonis pel cultiu i el servei de la QH, sigui de forma directa o indirecta.

L’ésser humà com a animal parlant basa el seu coneixement i capacitats en el procés d’aprenentatge, tanmateix, el cultiu de la QH no presenta un procés diferent. Sense el coneixement necessari es pot arribar a pressentir la Dimensió Absoluta (DA), però sense un cultiu de la QH i la QHP mai podrà avançar més enllà.

La capacitat d’interessar-se seriosament per les realitats és el que coneixem com la QH i que és imperiós cultivar. Allunar-se de l’ego, els mateixos desitjos o pors, com també la capacitat del silenci i actuar d’acord amb tot allò que ens envolta, són les característiques que ho defineixen.

Els centres de cultiu de la QH vindrien a ser espais què, amb menor o major mesura es cultiva alguna forma d’espiritualitat, o més ben dit, algun mètode de cultiu per la QH, sempre tenint en compte la llibertat i la creativitat. És important ressaltar que aquests espais no es veuen en l’obligació de tindre relació amb cap tradició religiosa o de creences.

Així doncs amb aquesta idea en ment, des del CETR es va realitzar una recerca, a la ciutat de Barcelona, de centres on d’alguna manera es cultivés o dones servei a la QH. El mostreig va resultar amb un total de 53 centres que presentaven característiques diferents i amb la intenció d’esbrinar els factors d’interès i de compenetració. Els diferents centres es poden agrupar en 4 grups específics, segons la seva direcció. El cultiu es podria arribar a través de l’espiritualitat, de factors psíquics o físics i també emocionals. Algunes serien per exemple centres de ioga, d’arts marcials, centres terapèutics amb diferents maneres de tractar, espirituals, fins i tot enfocats a l’exercici físic.

En termes pràctics l’enquesta constava de 33 preguntes, dividides en 3 blocs (sense tindre en compte un 4t bloc, sobre l’opinió dels participants de l’experiència personal amb l’enquesta).

El primer bloc, a més de comptar amb les dades personals de presentació per part dels enquestats, també comptava amb preguntes específiques per conèixer millor el perfil de les persones enquestades.

En el segon bloc, es mostrava interès per conèixer la percepció de la persona enquestada amb els conceptes de religió i d’espiritualitat. Així doncs aquest bloc, sent el menys extens de tots, es preguntava per la concepció per part del centre sobre la religió i l’espiritualitat.

Tot seguit el tercer bloc, seguia unes pautes similars a l’anterior, però aquesta vegada enfocant-se molt més específic en l’atenció per part del centre. Les preguntes anaven dirigides a conèixer la forma de ser i fer del centre, com les activitats o pràctiques que es realitzen. Per acabar també es volia saber diferents formes de comunicació per part dels centres, com per exemple l’ús de les xarxes socials i amb quines finalitats.

Amb els resultats aconseguits fins ara s’han pogut notar alguns punts de concordança i de diferència entre centres amb àmbits variats. La concepció sobre la religió varia d’opinions entre centres. Un centre enfocat a la psicoteràpia té una percepció de la religió com a una forma viable per arribar a l’autoconeixement, mentre que un centre on es practiquen arts marcials, es veu definida com la relació entre l’ésser humà mundà i una altra dimensió transcendent o sagrada.

Però en canvi, seguint amb els dos mateixos centres com a exemple, la concepció de l’espiritualitat concorda molt més, sent definida per tots dos com el cultiu de la dimensió profunda de l’ésser humà.

En format de conclusió, extraiem que la finalitat per part dels centres, en tot cas, els que han respost l’enquesta, és ajudar a les persones a realitzar-se a la vegada que es realitza un mateix. La millora del benestar físic i psíquic, són factors desitjables pels centres.

És interessant pel cultiu i servei de la QH, la realització i el desenvolupament de forma col·lectiva, com també ho són pels centres que han estat enquestats. Mentre la definició que es té de l’espiritualitat és clara, també s’aproxima a un ideal d’intentar comprendre allò que ens envolta i que es troba en una realitat amb dues dimensions. En canvi la concepció de la religió per un cantó sí que hi trobem un factor d’autoconeixement, però com a un aliment per l’ego, mentre per l’altra banda la visió que es té de la religió va totalment lligada a una epistemologia mítica.

Donant per finalitzat aquest article cal tindre en compte que per realitzar el cultiu de la QH adequat és necessari interessar-se de formar seria sense esperar res a canvi, un factor que de moment no s’observa en les intencions tant dels centres de cultiu com per part de la gent que hi participa.