La crisis axiològica al S.XXI

Viure de la creació continuada i accelerada de ciència i tecnologia com és el cas de les societats anomenades de coneixement suposa abandonar les societats estàtiques i les pseudoestàtiques.

Anomenem societats estàtiques aquelles que viuen de fer fonamentalment el mateix com es el cas de les societats preindustrials; i pseudoestàtiques les que no sent-ho, com les industrials, s’interpreten com estàtiques.  Les societats industrials tot i introduir canvis en la forma de sobreviure (introdueixen canvis radicals en la forma de producció) s’interpreten com estàtiques en el sentit que el seu sistema de valoració: els principis del liberalisme o bé del comunisme, es prenen com universals i estàtics. A més en aquestes societats la religió, que és estàtica també, és el programa de vida col·lectiva per a un sector important de la població. També s’hi afegeix la possibilitat de combinació d’ideologies i religió com per exemple la democràcia cristiana. En les societats industrials es dona la introducció lenta d’innovació i alhora degut als seus sistemes de valoració s’interpreten com estàtiques.

Per a un correcte desenvolupament de les societats, els seus sistemes de valoració han de ser adequats a la manera de viure. Quan els col·lectius viuen de repetir el passat, el seu sistema de valors ha de impedir que es produeixi innovacions importants en la forma de valorar la realitat ja què generaríen distorsions. És un sistema de valors que s’orienta a la estaticitat. En les noves societats que viuen de crear contínuament coneixements amb repercussions en productes i serveis, les formes de treballar s’adapten a les innovacions que comporten noves maneres d’organitzar-se. Una nova manera d’organització vol dir un nou sistema de cohesió i motivació, que arrossegarà noves maneres d’interpretar i valorar la realitat, les persones, l’acció,…. és a dir un nou sistema de valor.

Així és que abandonar la forma de viure estàtica o d’interpretar-se com tal, comporta abandonar la manera de valorar pròpia d’aquestes societats. Això suposa que per les societats dinàmiques que viuen innovant en tots els àmbits de la vida, deixa de ser vàlida la manera de motivar i cohesionar de les societats estàtiques, és a dir els sistemes de valors anteriors entren en crisi.