“Soc vida que vol viure, envoltada de vida que vol viure”. No es tracta d’un aforisme ingeniós. Hora rera hora, dia rera dia, des del moment en que se’m va fer evident, creuant el riu entre els hipopòtams, aquesta certesa m’acompanya i guia la meva actuació i el meu sentir. “Respectar la vida, venerar-la”. Tot cultivant aquesta certesa constantment, d’ella sorgeix com la saba d’una arrel més i més profunda, el sentit ètic de la nostra unió mística amb l’Ésser.
Valorar i respectar la immensitat d’aquest “voler viure” il•limitat, incommensurable, tant com valoro el meu.
(Albert Schweitzer. Respect de la vie. Paris, Arfuyen, 1990. [s.XX, pastor protestant, metge, músic i premi Nobel de la Pau])