El Zen a la vida quotidiana

M’agradaria viure en una ermita amb el sostre de palla, construïda a l’ombra del bosc de pins. I des de la meva cabana, si un nen es posés malalt a l’Est, hi aniria per a curar-lo. I si una mare estigués fatigada a l’Oest, aniria a ajudar-la i a fer-li massatges a l’espatlla. I si hi hagués un moribund al Sud aniria a acompanyar-lo ; i si morís, ploraria amb profunda compassió per ell i la seva família. Si al Nord es declarés una baralla, procuraria aturar-la i explicar-los que combatre no porta enlloc. Encara que em tractessin d’estúpid no m’entristiria ni tampoc m’alegraria que alguns em consideressin una bona persona. Espero arribar a ser així algun dia.

(Taïsen Deshimaru. El Zen en la vida cotidiana. Teorema, p. 247)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.