23. ATENCIÓ I MEDITACIÓ: pràctica, orientacions i recursos

a càrrec de Maria Fradera i Teresa Guardans

Interessar-se i sentir la realitat amb totes les nostres capacitats, reconèixer-la, fer-nos-hi presents:
aquesta és la possibilitat a què obre el cultiu de l’atenció plena, el silenci, la meditació. Durant el cap de setmana treballarem sobre el cultiu de l’atenció silenciada i la meditació, amb moments de lectura i reflexió, proposant pràctiques que ens ajudaran a afavorir la seva integració en la vida quotidiana.

16 i 17 de febrer i 8 i 9 de juny

Cost: 100 €. Inclou estada des de dissabte fins a diumenge després de dinar. És possible arribar a la casa des de la tarda del divendres, en aquest cas el cost és de 125 €

Els dos caps de setmana, són independents i complementaris entre sí. Es pot participar en un d’ells o en tots dos.

    Nom *

    e-mail *

    Telèfon

    Què aporta la pràctica del silenci?

     En el funcionament habitual tot l’espai mental acostuma a estar ocupat per ocupacions, preocupacions, projeccions, interpretacions…

    • Generades des d’experiències passades (positives i negatives)
    • Relacionades amb expectatives, pors, desigs…: el jo, i les seves necessitats
    • La comprensió (reflectida en el monòleg interior) va sola, al seu aire. ¿Qui porta les regnes de la meva vida, estats d’ànim, opcions, actituds, hàbits…?

    I si baixem el volum de tot això?  Què hi ha aquí? Què/qui sóc? Què veig, què visc, què experimento? Com a primer “efecte secundari”: pacificació, major benestar. Ja només per això, val la pena practicar. Però el que és més important: canvia la percepció de la realitat.

    – Com un recipient amb aigua remoguda, quan s’aquieta, tot es va dipositant; pots veure, entendre…

    – La realitat (l’exterior i la interior, un mateix) deixa d’estar (tan) manipulada pels motlles adquirits, les expectatives, interpretacions… És com si la comprensió s’alliberés d’alguna cosa que l’atrapa limitant-la: els mecanismes de les necessitats del jo que pretenen tenir l’exclusiva.

    – Podem arribar a distingir en nosaltres mateixos: el nivell remogut de les experiències del jo; i un nivell més fondo, més nuclear, més estable. I situar el nostre eix en aquest altre nivell.

    De què es tracta

    De treballar les nostres capacitats, la nostra comprensió, a dos nivells complementaris.

    1. Exercitar l’eina cognitiva: l’atenció.

    Que l’atenció, habituada a la dispersió, a gestionar mil coses alhora, a saltar, a seleccionar en funció dels coneixements previs, etc. desenvolupi l’altra direcció de la que és capaç: atenció focalitzada, concentrada, atenció “sostinguda”, que es manté plenament receptiva, acollint el que es presenta, sense filtrar en funció d’un mateix. Es deixa sorprendre.

    1. Baixar el volum del ‘jo’,

    Que deixi d’ocupar tot l’espai mental i sensitiu. No es tracta de “castigar al jo”, es tracta de gestionar-lo, situar-lo al seu lloc, alliberar-nos de la seva dictadura.

    * * * *

    Si s’aprèn a callar és per poder estar totalment alerta, sentint i vibrant, testimoniant allò que hi ha. Es calla per apartar la pantalla que modela i dissenya tot el que ens envolta -i les nostres pròpies vides- en funció de les necessitats. Si callem és per tocar, veure, sentir, amb la nostra carn, per palpar això, ara, aquí, en concret, amb la totalitat de les nostres entranyes i amb allò més potent de la nostra ment.

    (M. Corbí. El camí interior, p. 144)