escriu a la seva dona aquestes paraules:
“La forma que millor honraràs a Déu serà fent la teva ment semblant a la seva, i això només pot aconseguir-lo per mitjà de la virtut. Doncs només la virtut pot arrossegar a l’ànima cap amunt, al que és semblant a ella. (…) el savi és el més beneït, doncs està perpètuament sota la tutela de Déu. No són les seves paraules el que és agradable a Déu, sinó les seves accions; doncs el savi honra a Déu sempre en el seu silenci, mentre el neci el deshonra fins i tot quan li prega i li ofereix sacrificis. Així doncs, només el savi és un sacerdot. Només ell és estimat per Déu i sap pregar.
(de la seva: Carta a Marcela. Barcelona, J.J. de Olañeta, 2007. pg. 46)