Cal sortir al pas de les dificultats que presenten per a l’espiritualitat les condicions culturals de les noves societats industrials de coneixement, globalitzades i de canvi continu. Són societats laiques, sense creences, sense religions.
Només hi ha una manera de sortir al pas a aquesta dificultat: aprofundint en la vida espiritual, heretant totes les tradicions de saviesa des de la nova situació. Amb aquest llegat es pot donar resposta al desmantellament axiològic de les nostres societats i a la seva necessitat espiritual. Però per fer-ho hem d’enfrontar amb problemes que mai van aparèixer abans en la història de la humanitat: aprendre a llegir les narracions, mites i símbols de les tradicions com a purs símbols, com res a creure, sinó com una cosa que indagar i verificar per si mateix.
No podem continuar llegint les escriptures sagrades i els grans símbols religiosos com ho van fer les nostres avantpassats: com descripcions fidedignes de la realitat, d’aquest món i l’altre. No ens queda una altra possibilitat que llegir-los com a metàfores que parlen de l’Innombrable.
Avui sabem definitivament que els mites i els símbols són formes sensibles que expressen l’inexpressable que està més enllà de tota dualitat; i sabem també que el nostre llenguatge està construït per gestionar la dualitat.