El mestre Kong (Confuci) i Lao Zi (Lao Tse), són potser els dos savis més cèlebres de la història de la Xina i la reflexió sobre el Dao (o Tao, és a dir, la Via, el camí correcte) que tanta riquesa d’escoles i textos va produir entre els segles VI-III a.C. Us suggerim dues obres cabdals:
CONFUCI. LES ANALECTES.
(Antoni Prevosti, ed.) Fragmenta, 2008
Un recull d’aforismes, anècdotes i converses del mestre xinès que ens permeten conèixer el nucli de la seva proposta de l’art de viure i de governar sota la guia de les virtuts d’humanitat i saviesa, equanimitat, tolerància i respecte, guiats pel coneixement de l’ordre harmònic just que ordena cels i terra.
LAO ZI. DAO DE JING: LIBRO DEL CURSO Y DE LA VIRTUD.
Siruela, 1999.
De Lao Zi, el “vell mestre”, poca cosa se’n sap, fora del text que hauria deixat a un guardià de la frontera quan abandonava la vida decadent de la cort. “El llibre de la Via (Dao) i de la Virtud (De)” subratlla compenetració amb el desplegament natural del devenir com a font de saviesa: deixar ser, deixar venir, sense forçar, sense interposar el propi desig, sense obstacles…
Confucianisme i taoisme, dues maneres de plantejar l’actuació no egocentrada, el coneixement interior i el compromís, interpretades sovint com antagòniques però que avui podem veure com a cares d’un mateix diamant. (Disponibles en català, per exemple: en Els petits llibres de la saviesa, números 84 i 13, edicions J.J. de Olañeta).