L’anàlisi realitzada en la Trobada té en compte tant el nou tipus de societat com l’oferta perenne de les tradicions.
L’equip acorda una distinció entre espiritualitat i religió: espiritualitat és el procés del camí interior que condueix a l’experiència de l’Absolut, mentre que religió és una forma concreta de presentar aquest procés, unit a un paquet de funcions socials que l’espiritualitat, recolzant-se en creences, en les societats preindustrials.
L’espiritualitat pot anar lliure de creences, la religió no.
Quan més es fonamenta la nova societat sobre la creació contínua de coneixement i tecnologia, tant més difícil és una religió de creences.
Religió, a la manera tradicional d’Occident, i societat de coneixement, resulten incompatibles.
Una manera de viure l’espiritualitat com a religió de creences ha mort i una nova forma està naixent: com a camí interior i experiència, sense submissió a formulacions immutables i sense que compleixi les funcions del passat, com servir de projecte de vida col·lectiu, de cohesió col·lectiva i de consol del mal i la mort; i sense altres jerarquies que la dels mestres i la del criteri de la qualitat.