Aprendre i gaudir. Entrevista a Frank Wilczek
Descubridor de l’axión; premi Nobel de Física, jurat del premi Jaume I.
Entrevista publicada a La Vanguardia (9.09.2016, La Contra).
Aprendre i gaudir
Persona meravellosa és la que es meravella i Wilczek, amb els seus retoladors de colors per solucionar problemes, continua meravellat davant els principis de la bellesa de l’univers: harmonia, proporció, simetria, equilibri i economia. Com gaudeix explicant-los! L’univers només els revela a qui s’esforça a descobrir-los. Per això, estem cridats a conrear els llenguatges de la ciència i l’art que desxifren la dansa de la realitat. Per desentranyar-la, hem d’alternar principis aparentment contradictoris: sense llibertat, per exemple, la nostra vida no té sentit; però tampoc no ho té la ciència sense el determinisme que la qüestiona. A la veritat s’hi arriba per molts camins i la majoria encara estan per recórrer.
Edat? Continuo aprenent. Vaig néixer a Queens: vaig ser un nen superdotat amb la sort de tenir equip. El plaer més gran el reserva l’univers als qui s’esforcen a descobrir la seva bellesa amb els llenguatges de l’art o la ciència. La grandesa del cosmos pot inspirar una explicació espiritual, però no la requereix
Hi ha alguna cosa més gran que l’univers?
Defineixi univers.
El Nobel és vostè.
La resposta a aquell problema, com a tants, és al diccionari. Univers és el que conté totes les altres coses. I tot el que conté està unit per una mateixa lògica que els humans intentem desentranyar.
Per què ens costa tant?
L’autèntica pregunta és: per què entenem alguna cosa? I la resposta seria: perquè nosaltres també formem part d’aquella lògica i estem cridats a entendre-la per entendre’ns.
Vostè es veu molt feliç.
Perquè vaig descobrir jove que l’esforç per adquirir coneixement es compensa a si mateix a mesura que l’univers et va revelant la seva bellesa. Els diners, la fama o el poder no poden igualar el plaer de descobrir aquella bellesa…
…Que és Déu?
La bellesa del cosmos pot inspirar una interpretació espiritual, però no la requereix. A ella no només s’arriba per la ciència, també es reflecteix en l’art o la literatura o la música o les matemàtiques i en tots els llenguatges que proven de revelar-la i recrear-la.
No crec que ningú enterri la seva vida en un laboratori per tenir diners o fama.
Qui ho faci seria un frustrat: l’hi asseguro.
Però una mica de diners i fama animen…, no?
Benvinguts com a acompanyament, però com a finalitat per a un artista o un científic són un mal negoci, perquè li asseguro que el plaer d’aprendre i experimentar requereix renúncies que no es compensen amb sous o premis.
Va ser vostè un nen superdotat. Ser-ho és una desgràcia o una sort?
Vaig tenir la sort de tenir equip, però hi ha altres superdotats que no la van tenir.
Per què porta tants retoladors de colors a la butxaca?
Per resoldre problemes: primer ho intento en negre i si no em surt, corregeixo en vermell; i si no em surt, en verd. I si em surt, és com si veiés tot l’arc de Sant Martí.
Així va descobrir l’axió?
Era una resposta al misteri de la matèria fosca. Buscava nom per a la sots partícula de la matèria fosca quan estava a la bugaderia i Axion era la marca del detergent amb què rentava.
Que senzill ho fa vostè tot!
La vida no ha de ser complicada: no deixi d’aprendre i tot anirà adquirint sentit. I si té problemes, li recomano el meu mètode…
Expliqui, expliqui.
Contemplo la foto de la Terra des de Mart fins que torno a comprovar que només és un puntet, una llumeta més al firmament, i penso que allà dins d’aquell puntet llunyà hi ha tots els meus petits problemes. Després, quan torno a respirar, contemplo la Terra des de la Lluna…
I què veu?
De nou, la bellesa de l’univers: simetria, harmonia, equilibri, proporció, economia… I no veig fronteres ni estats. Ja li he dit que la majoria dels nostres problemes són inventats: ens els hem creat nosaltres mateixos.
Adquirir consciència de la nostra irrellevància el relaxa, però n’enerva d’altres.
Només som irrellevants quan renunciem a continuar aprenent, que és renunciar a viure. Per això cal permetre somiar. Perquè, per entendre la realitat, és més útil la imaginació que el coneixement, però no hi ha res més poderós que combinar-los.
Com va començar tot?
Ja està demostrat que amb el big bang. Tot el que existeix s’explica des d’aquella explosió, però recrear, fins i tot concebre les seves condicions extremes és complex. Per a això hi ha els acceleradors de partícules i altres experiments cada cop més costosos.
Quant en veiem del que és?
La velocitat de la llum és finita, així que des del big bang encara hi ha parts de l’univers que no han arribat prou a prop de nosaltres perquè les puguem examinar. Per això l’univers perceptible d’avui és més petit que el de demà. I ara per ara és sorprenent com d’ uniforme és tot el que hi anem observant: planetes, galàxies… Tots són semblants.
Espera sorpreses algun dia?
Hi ha cosmòlegs que calculen que un dia arribaran a l’abast de la nostra observació altres realitats molt diverses que ja no serien com aquell univers i ja l’han batejat com a multivers.
El més sorprenent ara per ara?
Els astrònoms han detectat les tremolors que van ocasionar dos forats negres en trobar-se i generar ones gravitatòries.
Per què és tan fascinant?
És un pas per entendre la matèria fosca. No sabem què és, però sense ella no s’explica el moviment de les estrelles. Aquella matèria forma el 25% de l’univers; de la resta, el 70%, és energia fosca, que no és un nom gaire bo, però significa la densitat de l’espai quan no hi ha matèria, però hi ha alguna.
I el 5% restant?
És el que entenem per massa ordinària. Les galàxies estan caient en la matèria fosca, que és el dominant, i encara provem d’explicar. Jo vaig estar implicat en la teoria de l’Axió, que ara està sent provada en altres materials amb les nostres mateixes equacions.
Deu estar vostè entusiasmat.
Extàtic: res no complau més un físic teòric que viure prou per veure l’experiment que confirma les seves teories.