CETR

Aquest seminari parteix del reconeixement que la historia humana ofereix grans manifestacions espirituals que tenen un valor intemporal i que permeten que persones del segle XXI puguin gaudir d’una saviesa sempre nova i fèrtil.

S’abordaran fragments de referencia de diverses tradicions a través de destacats mestres de saviesa i de la lectura de fragments significatius dels seus textos, presentant breument el marc i l’entorn en què es produeixen. Es faran comparatives i s’establiran relacions de semblança, destacant la singularitat i originalitat, però sobretot atenent a la seva possible utilitat per a nosaltres.

“Quan passarà la meva glòria, t’amagaré en una esquerda de la roca i et taparé amb la mà fins que jo hagi passat. Després retiraré la meva mà i em podràs veure d’esquena; però la meva cara, ningú no la pot veure. (Èxode, 33, 22-23)

“Brahman resplendeix, vast, auto lluminós, inconcebible, més subtil que el subtil. És més enllà d’allò que és lluny i, tanmateix, aquí, molt a prop a la bora. Es vist aquí, habitant a la cava del cor dels éssers conscients” (Mundaka Upanishad, 3, 1, 7)

“Fan de la seva pròpia visió la veritat; per això tracten el seu adversari de tonto. El Iogui que té aquest coneixement no accepta cap sistema (dharma), no acull cap xerrameca, no adhereix a res i no creu en res. No prenent part realment en cap discussió, coneix el sabor de l’ambrosia de la llei de Buda.” (NAGARJUNA, Le traité de la grande vertu de la sagesse, v. 1, p. 41-42).

“Sovint em despertava fora del meu cos i havia entrat en mi mateix, sortint de totes les altres coses; havia vist una bellesa meravellosament magnífica i sentit la certesa que aleshores,  per damunt de tot, pertanyia a la millor part; havia realment viscut la millor vida i arribat a identificar-me amb el diví; i establert fermament en ell, vaig arribar a la suprema realitat, situant-me jo mateix per sobre qualsevol altre en el regne de l’Intel·lecte. Aleshores  després d’aquest repòs en el diví, quan vaig baixar des de l’intel·lecte al raonament discursiu, vaig quedar bocabadat de quina manera vaig arribar mai a poder baixar.” (PLOTÍ, Enneades, 4, 8, 1)

“El llibre del sufí no està fet de tinta ni de lletres: no és sinó un cor blanc com la neu. El bé més preuat dels erudits són les marques de les plomes. Quin és el dels sufís? Les petjades. El sufí segueix la pista com un caçador: ell veu el rastre del mesquer i segueix les empremtes que deixa. Durant una estona el rastre del mesquer és la seva bona pista, però després és la glàndula del mesc del mesquer el que el guia. Anar una etapa guiat pel perfum de la glàndula del mesc és millor que cent etapes seguint el rastre i donant voltes.” (RUMI).

“La esencia de mi ser es la de Su Forma. Pero esta palabra que Dios reveló sólo Él la entiende. Dios es tan grande que no hay cosa que Se le asemeje. ¡Nada es otra cosa que Él! ¡Y aún más, ésta es Él! Sólo así el ser puede ver la irrealidad del otro. Porque Aquel que comprende, ¡en verdad, es Dios! ¡Pues sólo Dios ve a Dios! ¡Discierne bien mis palabras para poder reconocer a quién se dirigen y de quién emanan!” (IBN ARABI, Tratado del amor, EDAF, Madrid, 1996, p. 27-28)

“La ciencia mística no es de ingenio, sino de experiencia; no es inventada, sino probada; no leída, sino recibida. (…). No entra la ciencia mística en el alma por los oídos, ni por la continua lección de los libros, sino por la liberal infusión del Divino Espíritu, cuya gracia se comunica con regaladísima intimidad a los sencillos y pequeños (Mt 2). Hay algunos doctos que no han leído jamás estas materias, y algunos espirituales que hasta ahora no las han gustado, y por esto los unos y los otros las condenan; aquéllos por ignorancia y éstos por falta de experiencia. (…). No es esta ciencia de teórica, sino de práctica, en donde sobrepuja con grandísima ventaja, la experiencia, a la más avisada y despierta especulativa; y como los sabios puramente escolásticos no la experimentan, la condenan.” (MOLINOS, Miguel de, Guía espiritual, Al que leyere)

“La meravellosa pau d’aquest adormit entrava en mi com una marea… Buidat d’esperança, davant d’aquesta nit carregada de signes i d’estels, m’’obria per a la tendra indiferència del món. Al experimentar-lo tan semblant a mi, tan fraternal en fi, he sentit que havia estat feliç, i que encara ho era”  [Parla un home condemnat a mort la vetlla de la seva execució] (ALBERT CAMUS, L’étranger)