Ponència per la XIII Trobada Internacional de CETR, 6-11 de novembre de 2017
- A qui anomenem millennials?
Prenent les paraules del pedagog nord-americà Marc Prensky anomenem millennials a «la primera generació formada en els nous avenços tecnològics, als quals s’han acostumat per immersió, en trobar-se des de sempre envoltats d’ordinadors, vídeos, videojocs, música digital, telefonia mòbil i altres entreteniments i eines afins. En detriment de la lectura, en què han invertit menys de 5.000 hores, han dedicat, en canvi, 10.000 hores als videojocs i 20.000 hores a la televisió, per la qual cosa no és exagerat considerar que la missatgeria instantània, el telèfon mòbil, internet, el correu electrònic, els jocs d’ordinador … són inseparables de les seves vides. […] pensen i processen la informació de manera significativament diferent als seus predecessors »(Prensky 2015: pk [1] 116).
En el nostre estudi hem advertit que no hi ha unanimitat entre els estudiosos en la denominació d’aquesta generació [2]. Alguns l’anomenen generació Net (Xarxa), o generació digital, o bé nadius digitals «ja que tots han nascut i s’han format utilitzant la particular ‘llengua digital’ de jocs per ordinador, vídeo i internet, davant dels que hem hagut de introduir-nos acceleradament en el llenguatge digital » als quals se’ls denomina al seu torn immigrants digitals. Sent que els immigrants digitals sempre conserven certa connexió amb el passat, resulta que la manera de pensar i processar la informació serà diferent a la dels nadius digitals. Un exemple que remarca aquesta diferència és que els nadius primer es llancen a navegar per internet i posteriorment llegeixen els manuals; podríem afirmar que els nadius digitals es decanten primer per la pràctica i després per la teoria. Prensky afirma que queda plantejat «un problema, una ruptura, un desfasament, una bretxa digital i generacional que no pot ser ignorada ni acceptada sense propòsit ferm de canvi per intentar pal·liar-la o solucionar-la» i que encara que ell ho focalitza en l’àmbit de l’educació nosaltres veiem legítim extrapolar-lo a tota la societat. Per Prensky la generació anterior, en la seva relació amb aquesta generació, empra «una “llengua” obsoleta (la pròpia de l’edat predigital)», de manera que aquests joves perceben que estan en relació amb uns estrangers «que parlen idiomes desconeguts, estrangers amb molt bona voluntat, sí, però inintel·ligibles. » (Prensky, 2015: pk 15)
Sobre la data d’inici d’aquesta generació tampoc hi ha acord, però seguint amb la definició de Prensky podem deduir que la seva aparició dependrà del grau d’implantació de la tecnologia digital a cada país. Sovint es parla dels nascuts a partir de 1980 fins al 2000, però pensem que en el cas d’Espanya estaríem parlant, com a molt aviat, dels nascuts a partir de 1990, que avui ronden els 30 anys. Considerem que els nascuts abans, que tenen entre deu i quinze anys més, que es van naturalitzar a una edat molt primerenca en la tecnologia digital, aquests també tenen assumits molts dels trets axiològics de la generació digital.
Tapscott fa una altra classificació anomenant generació X als nascuts entre 1965 i 1976, i generació Net o Xarxa als qui ho van fer entre 1977 a l’1997. Als nascuts posteriorment els anomena generació Next.
Per Tapscott la característica de tota aquesta generació és la de que han estat els primers a «créixer en l’era digital». «Els nens d’avui estan tan banyats en bits que pensen que és part del paisatge natural. […] Per a ells la tecnologia digital no és més intimidant que una torradora […] L’accés a internet de banda ampla ara és ubic, la qual cosa permet múltiples operacions amb iPods, telèfons mòbils, i a més, les xarxes socials permeten als Net Geners monitoritzar als seus amics a cada moment »(Tapscott, 2009: 2). És una generació que se sent còmoda treballant, aprenent, comunicant-se i jugant amb les tecnologies digitals i a el fer-ho, va desenvolupant la seva cultura i impregnant a la resta de la societat. «Són una força per a la transformació social. A tot el món aquesta generació està inundant els llocs de treball, el mercat i tot nínxol a la societat. Estan aportant el seu poder demogràfic, coneixement dels mitjans, poder de compra, nous models de col·laboració i paternitat, esperit empresarial i poder polític a el món ». (Tapscott, 2009: 3)
En línia amb Prensky trobem aquesta afirmació de Tapscott: «Per a molts nens, fer servir la nova tecnologia és tan natural com respirar. Per a les generacions anteriors aprendre una forma completament nova de comunicar-se, obtenir informació i entretenir-se a si mateix és difícil i els nostres patrons establerts de pensament han de canviar per donar cabuda a la nova tecnologia ». (Tapscott, 2009: 18)
Tots dos autors consideren que és la primera generació global en el sentit que apareixen en tots els països amb cert nivel tecnològic.
Nosaltres hem optat pel terme ‘millennials’ (terme encunyat el 1991 pels demògrafs nord-americans Neil Howe i William Strauss [3] i que van popularitzar amb el seu llibre Millennials Rising (2000)), per semblar-nos que en el nostre entorn potser és el terme més conegut i acceptat.
- Objectiu del nostre estudi [4]
Partim de l’observació que els millennials, en la seva gran majoria, no s’interessen per les qüestions al voltant de l’espiritualitat. Advertim que no és un tema que els import ni els preocupi, més ben dit: en general manifesten un clar rebuig de fons. Particularment observem que no s’acosten a les grans tradicions de saviesa de la humanitat, la qual cosa per a nosaltres, suposa un greu problema per les conseqüències que comporta l’absència de el cultiu del doble accés a la realitat, és a dir de la qualitat humana profunda (CHP). Sabem per l’epistemologia axiològica plantejada per Corbí (EA) que l’accés a la CHP, l’espiritualitat, és condició d’humanitat, de manera que no tenir accés a ella o tenir-la en compte, té conseqüències perjudicials en la supervivència de l’espècie.
L’epistemologia axiològica (EA) planteja que de les formes de sobreviure sorgeixen metàfores d’interpretació de la realitat adequades a aquesta determinada forma de vida i que d’aquí apareixen els paradigmes des dels quals es construeix el sistema axiològic col·lectiu adequat a aquestes condicions de supervivència. És a dir que la relació axiològica amb el medi està condicionada per la forma de sobreviure i que serà aquesta relació la que modelarà el doble accés a la realitat. Des d’aquesta perspectiva ens proposem rastrejar els trets axiològics de la relació d’aquesta generació amb l’entorn. Uns trets axiològics que hauran de modelar la concepció i la presentació de l’espiritualitat, la CHP, perquè sigui apta per a aquesta generació.
La nostra hipòtesi de sortida és que el desinterès d’aquesta generació per l’espiritualitat es deu al fet que tal com es planteja, els resulta incomprensible tant en la seva expressió com en els supòsits des dels quals es concep. Postulem que hi ha un hiat cultural generacional el qual impossibilita la comprensió de l’espiritualitat tal com se’ls dona a conèixer. Això ens porta a pensar en la necessitat de fer un canvi en la forma d’expressar-la, ensenyar-la i sobretot en els supòsits des dels quals es la concep. Així és que ens vam plantejar estudiar els trets axiològics que caracteritzen la manera amb què els millennials es relacionen amb el món per poder replantejar les maneres de presentar la CHP i el seu cultiu de manera adequada als seus paràmetres axiològics de manera que sigui convincent per a ells. Si s’aconseguís, sabem que tindria repercussions en la gestió de el poder de la tecnociència beneficiosa per a la vida en el seu conjunt. En aquest treball només plantejarem uns primers trets sobre com plantejar la CHP als millennials.
Ens proposem buscar els trets de la seva forma de pensar i de sentir que es mostren en la seva manera de relacionar-se amb el món, conèixer com es motiven, i els trets axiològics que hi ha sota la seva forma de treballar. Mirarem si es corresponen amb els postulats de l’epistemologia axiològica per a la SC. També buscarem per a cada tret, seguint la llei semiòtica de la contraposició qualitativa, a què es contraposa respecte de el model axiològic anterior, el dels baby-boomers.
Descarrega l’article complet fent clic en aquest enllaç