Qui es recolza en sí mateix,
resideix en els seus records,
alguna cosa que ja no és;
resideix en els seus records,
alguna cosa que ja no és;
resideix en els seus projectes,
que no són encara,
pot ser mai seràn.
que no són encara,
pot ser mai seràn.
Viu dels seus desigs,
que s’aturin els teus temors.
Un temor, un desig.
Desigs i temors,
edifiquen el teu món
fràgil i perillòs,
que acaba en vellesa,
que conclou en la mort.
Records i esperances,
desigs i temors,
són només un somni breu;
una fràgil ficció,
creada, simulada
per la necessitat;
de sabó una bombolla,
que brilla uns instants
i esclata, pur no res.
En tu hi ha una altra cota,
ferma com una roca;
busca-la, topa’t amb ella.
En el teu centre resideix,
ella és el teu propi ser.