Una de les seves formes més populars de la poesia lírica japonesa és el haiku, una composició de tres versos de cinc, set i cinc síl•labes, on una imatge visual es contrasta amb una altra, sense comentaris, o a una imatge segueix una reflexió concisa i a la vegada fugissera. El seu procés creatiu és d’un total despullament per arribar a l’essencial, al dir simple per arribar a l’espiritual de la natura. Un autèntic buidament subjectiu per recrear una imatge veritable. Un deixar opinions, teories i conceptes del que és la realitat per copsar-la en la seva essència. Simples instantànies de la realitat, de les quals teniu a continuació alguns exemples.
Sobre la gran campana
Es deté una papallona
I dorm.
(Yosa Buson)
Una flor caiguda
Torna volant a la seva branca
Una papallona!
(Moritake)
Mirar, admirar
Fulles verdes, fulles naixents
Entre la llum solar.
(Matsuo Basho)
Sobre la branca seca,
Un corb s’ha posat;
Tarda de tardor
(Matsuo Basho)
Un vell estany;
En capbussar-se una granota,
Soroll d’aigua
(Matsuo Basho)
Tot i florint els cirerers
El nostre és un món sofrent.
(Kobayashi Issa)
Rosada pura del matí
Sense utilitat per a aquest món.
(Kobayashi Issa)
Al costat del gerro,
també la papallona
sent l’Immens?
(Kobayashi Issa)
Oh fulles, pregunteu-li al vent
Quina serà la primera a caure.
(Sôseki)
Selecció i presentació: Pepa Torras