L’amor és un desafiament constant, no un lloc de repòs sinó moure’s, créixer, treballar junts; que hi hagi harmonia o conflicte, alegria o tristesa, és secundari respecte al fet fonamental que dos éssers s’experimenten des de l’essència de la seva existència, que són l’un amb l’altre en ser un amb si mateixos i no al fugir de si mateixos. (Erich Fromm)