L’amor és un desafiament constant, no és un lloc de repòs, és moure’s, créixer, treballar junts. L’amor només és possible quan dues persones es comuniquen entre si des del centre de les seves existències, per tant, quan cadascuna de elles s’experimenta a si mateixa des del centre de la seva existència. Només en aquesta «experiència central» hi ha la realitat humana, només allà hi ha vida, només allà hi ha la base de l’amor.
Erich Fromm. (s.xx. Psicoanalista, psicòleg i filòsof humanista)