El més bell que podem experimentar és la cara misteriosa de la vida. És el bressol, el sentit fonamental, del veritable art i de la veritable ciència. Qui no ho coneix, qui no és capaç de meravellar-se ni de sorprendre’s, és home mort. Els seus ulls s’han apagat. Aquesta experiència íntima del misteri és també la que ha generat la religió. La veritable religositat és la captació de l’impenetrable, és conèixer les manifestacions de la raó més profunda i de la bellesa més exultant assequibles al nostre intel•lecte només en les formes més elementals. I és en aquest sentit, i només en aquest sentit, que pertanyo als homes profundament religiosos.
Si no és en l’existir, si no és en aquesta Terra, on dur a terme la descoberta de misteriositat i transcendència de què ens parlen tants testimonis?
L’entorn ens sustenta. Treure’n el màxim profit, comprendre’n el seu funcionament per a poder-lo controlar i esprémer al màxim, és tot un art. Com ho són, també, les relacions humanes regides, en gran part, per les necessitats de l’animal social que som. Donar resposta a les necessitats de l’espècie i de l’individu, aquest és l’art de la supervivència, un autèntic art que ens imposa uns determinats hàbits de percepció i relació amb l’entorn, la natura, les persones, per tal de convertir en escenari ordenat, comprensible i manejable, el que és inabastable.
Ni la realitat, però, és un camp de cacera, ni les possibilitats humanes s’exhaureixen en la lluita per la supervivència. Hi ha més. La realitat, l’existir, no és a la mesura de les nostres formes o filtres. Ara i aquí, a cada instant i en cada racó, es mostra la cara misteriosa de la vida, la bellesa infinita, l’amor sense límits, presència d’eternitat i llibertat inefables. Com accedir-hi ? Com diu la tradició jueva, la Saviesa, amagada entre els murs del palau, només es deixa veure per aquell que la busca amb veritable amor.
¿Què és buscar? Exercir una actitud d’atenció alerta, interrogadora, d’interès i estimació profunda. ¿Què requereix? Reagrupar les nostres capacitats disperses entre exigències, preconceptes i inacabables xerrameques ; recuperar-les -desocupar-les- per a poder-les polaritzar.
Des del punt de vista educatiu, el que importa és arribar a convertir en rar allò que sembla familiar : contemplar la meravella en el que abans era natural i evident. Kieran Egan