CETR

El nucli de les tradicions religioses i de l’ensenyament de tots els mestres és el coneixement d’allò que és inefable; un coneixement en el que qui coneix se silencia fins a desaparèixer en una notícia que és llum i foc, i en la que allò que es coneix no és res que es pugui objectivar. Aquest nucli noüminós s’expressa mitjançant sistemes simbòlics destinats a apuntar vers allò indicible i a silenciar-se després de fer-ho. Són com un patge encarregat de conduir pels passadissos fins a la sala on és el rei, el gran secret. Un cop allí, obre les portes i es retira humilment, sense tacar la gran sala amb els seus peus.

El palau on es troba la sala dels secrets, té moltes entrades. Segons sigui l’entrada, el recorregut serà un o altre, però sempre acabarà a la sala del gran secret. Allí acaba la seva funció d’introductor.

Els sistemes simbòlics religiosos són tants com les cultures i les circumstàncies de la vida dels éssers humans. La nostra actitud en relació a ells ha d’ésser com l’actitud davant del patge: deixar-se guiar fins que el guia ens abandoni davant allò indicible. No s’ha de confondre el guia, el sistema simbòlic, amb el gran secret. Si cometéssim aquest error, no podríem entrar mai més a la gran sala.

Hom confia en el guia, no se sotmet a ell, perquè els sistemes simbòlics, com els patges, han de ser deixats enrera. Si el sistema simbòlic no és deixat enrera, es traeix la tradició. El gran secret rau únicament a la sala del silenci total i només s’hi arriba abandonant completament el sistema simbòlic. Tots els sistemes simbòlics, per igual, són només com els patges, cap d’ells és més sagrat que un altre. En aquesta funció dels sistemes simbòlics, no hi ha res a creure, res a sotmetre’s, res que no es pugui abandonar.

Però, a més, els sistemes simbòlics tenen una altra funció. Quan els grans, els mestres, penetren en la sala del gran silenci, surten amb la ment, el cor i els sentits transformats. Llavors parlen als seus germans del gran silenci. Parlen d’un coneixement que és unitat sense dualitat de cap mena; i ho fan de manera que sigui comprensible per aquells que escolten i que siguin capaços de suggerir la immensitat de la riquesa i de la qualitat del que han viscut.

Aquells que els comprenen, no s’adhereixen a la seva manera de dir, sinó que s’orienten a allò que és impossible d’expressar. Cada sistema simbòlic és un reflex de llum. La llum no és en ells, sinó que apunten vers la llum. Quan es veu la llum, ja es poden deixar enrera uns sistemes simbòlics que ja han fet la seva tasca. Si ens arrapem a ells, es converteixen en enemics de la veritat, en barreres infranquejables, en xerrameca que desvia i domina els esperits. Massa sovint les religions són sistemes simbòlics endurits, que en la mesura que es consideren a sí mateixos exclusius i excloents, proclamen que no han penetrat a la sala del gran secret.

La funció del nostre Centre es contribuir a fer comprendre aquesta naturalesa dual (en el sentit que faciliten i obstrueixen) dels sistemes simbòlics religiosos. Pretenem comprendre i fer comprendre que tot sistema simbòlic ha d’ésser abandonat, i que, per tant, tot sistema de creences és una adhesió inadequada a les formes d’un sistema simbòlic.

No som una religió, ni pretenem conduir a cap religió. Volem fer veure que la funció de tot sistema simbòlic i de tota religió és guiar al secret de la sala del gran silenci.

El nostre Centre pretén fer comprendre que ens hem d’apropar als sistemes simbòlics religiosos des d’on som, des d’una societat laica i sense creences. Hem d’aproximar-nos als sistemes simbòlics de les tradicions, despullats de creences, tant laiques com religioses.

Per tant, el que ens interessa no són les religions en sí mateixes sinó la gran possibilitat humana: accedir a la qualitat que dóna la manera de conèixer i sentir de la qual ens parlaren les tradicions religioses, els seus textos i els seus mestres.
Hem de fer veure que s’ha de cercar la saviesa, sense complexos ni ambigüitats, allà on és: en les religions i les tradicions espirituals; acceptant-les en la seva qualitat de fonts de saviesa, deixant però de banda les seves formes, les seves creences, els seus exclusivismes, les seves exclusions i les seves maneres concretes de sentir, pensar, actuar i organitzar-se, que són pròpies de societats mortes.

Volem que el Centre sigui un centre d’estudi amb voluntat no erudita sinó pràctica. Que les persones aprenguin a apropar-se personalment als grans textos i als grans mestres; que puguin -per sí mateixes- recollir-ne la saviesa; volem posar a l’abast l’organització necessària per a facilitar aquest estudi i tempteig espiritual.

Com a membres de societats globals, laics i sense creences, només tenim postulats i projectes; però tenim notícia de les dimensions silencioses del conèixer i del sentir humà i bevem de les grans tradicions del passat per a saber com caminar i realitzar aquesta gran dimensió, cultivada durant mil•lennis pels grans savis de la Humanitat de totes les cultures i de tots els temps.

Negar-se a conèixer la saviesa que ens ha precedit, en nom de l’adhesió a una creença laica o per causa del rebuig vers les religions, seria un gran error. El nostre Centre vol advertir d’aquest despropòsit i ajudar a evitar-ho.