Glossari amb conceptes claus de l’epistemología axiològica

GLOSSARI: 

  • Absolut/a: Concepte entès com “lliure de “, traduït del “suelto de” original utilitzat per definir-lo. Sempre utilitzat per parlar de la Dimensió Absoluta.
  • Antropologia dual: És aquell tipus d’antropologia que concep l’ésser humà com un conjunt de cos i ànima o cos i raó, una dualitat. Com ho són industrial i la preindustrial.
    • Antropologia Preindustrial: Antropologia dual, que es formula i situa en els períodes anteriors a la revolució industrial. En aquests períodes la dualitat en les societats es mostra entre el cos, com la representació de la dimensió material o física, i l’anima o l’esperit, com la representació de la dimensió espiritual. Present en les societats que viuen encara de manera preindustrial.
    • Antropologia Industrial: Antropologia dual, que apareix amb l’inici de la revolució industrial i que encara segueix vigent avui en dia. En aquest període és freqüent el conflicte entre la nostra condició animal i la raó, que és allò que singularitza i diferencia a l’ésser humà de la resta d’animals. Tot i que hi ha dualitat entre les dues dimensions és menys polaritzada que en les societats preindustrials. Hi ha tanmateix conflicte entre les dues concepcions antropològiques des d’on deriva o s’estableix el conflicte entre Religions i Ideologies.
  • Antropologia no dual: Tot i no ser majoritària seria la necessària en les Societats de Coneixement, que ja no és dual. Es percep l’ésser humà com a una sola unitat, un animal constituït per la parla. La parla passa a ser el fet diferenciador amb la resta d’animals. Aquest fet diferenciador es fa per a què l’ésser humà no estigui totalment determinat per la genètica i pugui ser més flexible i adaptar-se al medi constantment canviant. L’ésser humà és una unitat amb dues dimensions inseparables: la dimensió relativa a les necessitats (DR) i la dimensió no relativa a les necessitats o dimensió absoluta (DA).
  • Axiologia, axiològic: disciplina que estudia els sistemes de motivació i cohesió social, els sistemes de valors col·lectius, en un modus concret de sobreviure. S’ocupa també de tots el fenòmens que afecten al sentir humà com per exemple allò estètic, religiós, espiritual, ètic.
  • DA: Acrònim referent a Dimensió Absoluta. Una de les dues dimensions que formen la única realitat humana. Aquesta dimensió és gratuïta, alliberada de qualsevol concepció o necessitat humana.
  • DR: Acrònim referent a Dimensió Relativa. Una de les dues dimensions que formen la única realitat humana. Aquesta dimensió fa referència a totes les necessitats humanes, i també a la supervivència individual i col·lectiva i als problemes de convivència.
  • Epistemologia: Disciplina que estudia el coneixement i les seves limitacions, també anomenada teoria del coneixement.
  • EA: Acrònim referent a Epistemologia Axiològica. Fa referència a l’epistemologia dels valors, de lo axiològic, és a dir a tot allò que té a veure amb, la construcció dels sistemes de valors o sistemes de motivació i cohesió col·lectiva, i amb tots els fenòmens que afecten a la sensibilitat humana.
  • EM: Acrònim referent a Epistemologia Mítica. Una interpretació del coneixement humà pròpia de les societats estàtiques que havien de fer sempre fonamentalment el mateix i que sosté que el que diuen els mites i les teories és com la realitat és en ella mateixa. Aquesta epistemologia ha durat tot el temps de les societats preindustrials, les industrials i encara avui en dia està vigent en molts ambients fins i tot en els acadèmics.
  • EnoM: Acrònim referent a Epistemologia no Mítica. Un tipus de interpretació de la realitat que pels canvis de les tecnociències i les seves conseqüències en el modus de vida dels col·lectius no pot mantenir la pretensió de la epistemologia mítica que sosté que les mitologies i teories són la descripció de la realitat tal com és. La EnoM sosté que les interpretacions humanes són únicament una modelació de la realitat a la nostra mida d’éssers necessitats. Així com la EM correspon a les societats estàtiques la EnoM correspon a les dinàmiques.
  • IDS- ICS: IDS és acrònim de la pràctica de l’Interès, Distanciament, Silenciament; ICS és acrònim referit a Indagació, Comunicació, Servei mutu. Són l’herència de la saviesa dels avantpassats que formulaven en mites, narracions i tradicions espirituals que s’ha extret expressada en conceptes amb forma laica i sense creences a fi de que pugui ser assimilada per les Societats de Coneixement.
  • IIE: Acrònim referent a Investigació, Informació, Explotació, són els trets de les societats que utilitzen el poder de les ciències i tecnologies per explotar el medi i altres grups humans buscant el màxim benefici en el més curt termini.
  • PAC: Acrònim de “Projecte Axiològic Col·lectiu”. En les societats preindustrials aquest PAC el contruíen els mites i narracions de les religions; en les societats industrials aquest paper el feien les ideologies i en la SC seran els propis col·lectius els qui hauran de construir-se els PACs. Els PACs són programacions col·lectives.
    • Programació col·lectiva: Amb ella els humans completen la seva indeterminació genètica per fer-se viables com vivents. Tots el pobles de totes les cultures han hagut de fer aquestes programacions. Les societats preindustrials les interpretaven com rebudes dels avantpassats sagrats i/o déus; les societats industrials interpretaven les seves construccions ideològiques com dictades per la natura humana i la de les coses. En les SC haurem d’interpretar aquestes construccions com modelacions de lo real a la mida de les nostres necessitats des de la nova cultura.
  • Patró C: Referent al patró construcció de PACs i com a contrari al patró de construcció de PACs: Patró R. Un patró on els PACs són construïts pels mateixos humans de forma conscient i autònoma, en comptes de construir-los de forma inconscient i heterònoma com havia estat sempre fins a la Societat de Coneixement.
  • Patró R: Referent al patró religió. Configura els PACs operatius des de l’existència de l’ésser humà fins a l’últim quart del segle XX. Correspon a l’estructura fonamental i general de la construcció de totes les religions i ideologies.
  • Contraposició entre Patró R i Patró C (per fer gran la imatge fes clic)
  • QH: Acrònim referent a Qualitat Humana. És el cultiu del doble accés a la realitat provocat per la nostra estructura lingüística: la dimensió relativa a les nostres necessitats i la dimensió no relativa o absoluta. En el doble accés els humans es diferencien de la resta dels animals, és una qualitat específicament humana, però encara condicionada pels interessos de l’ego. En les SC el seu cultiu no pot ser opcional, sinó necessari.
  • QHP: Acrònim referent a Qualitat Humana Profunda. Vindria a ser el mateix que la QH, però amb la diferència que en la QHP el cultiu de la DA és sense condicions. Per arribar a la QHP és necessari cultivar la DA gratuïtament, és a dir de forma desinteressada, no condicionada pels interessos de l’ego. No és ha de ser majoritària però sí és fonamental i imprescindible en la Societat de Coneixment.
  • Relatiu/relativa: Concepte entès en referència a la dimensió de “les necessitats humanes per la supervivència”, (DR).
  • Sistemes de valors: Conjunt de valors fent un sistema que formen el PAC dels col·lectius.
  • SC: Acrònim referent a Societat de Coneixement. Són societats que viuen de la creació continua de ciència i tecnologia en retroalimentació mútua i de la creació contínua i accelerada de nous productes i serveis. Són societats de innovació i canvi a ritme progressivament accelerat, perquè la creació continua de nous sabers científics arrossega a la creació de noves tecnologies que repercuteixen en un major creixement de les ciències i aquest procés porta a una creació contínua i accelerada de nous productes i serveis.
  • Societats Industrials: Apareixen amb les màquines utilitzades per a la producció i el transport que suposen una gran transformació dels modus de viure, una reorganització social i un seguit de transformacions culturals. Son societats articulades per les ideologies: la lliberal que gira entorn de l’individu com base de la societat, la socialista que gira entorn del col·lectiu.
    • Societats Preindustrials: Són aquelles societats anteriors a la revolució industrial, és a dir anteriors a la revolució que les màquines de vapor i elèctriques van introduir en els modus de supervivència col·lectius.
    • Societats caçadores-recol·lectores: Societats basades en la supervivència mitjançant la cacera, la pesca i la recol·lecció de plantes i fruites. Aquestes societats organitzades en grups petits són nòmades a causa de la recerca d’aliment.
    • Societats agràries: En aquestes societats l’agricultura és la base de la supervivència dels col·lectius. 
    • Societats ramaderes: Societats que vivien de la ramaderia, una activitat que consisteix en la domesticació d’animals per obtenir aliment, productes derivats o serveis.