recollida per Al-Ghazali. El text s’inicia, com és tradició en el món islàmic, citant la font de la qual prové. Generacions i generacions de musulmans han fet seva aquesta pregària que traspassa qualsevol frontera de credos o religions :
Pregària del Profeta. Ibn al-‘Abbas digué : “Al-Abbas m’envià on es trobava l’Enviat. Hi vaig arribar al vespre. De nit, l’Enviat es va llevar per pregar, i després de les dues inclinacions de la pregària de l’albada, pronuncià aquesta pregària :
Déu meu, em dirigeixo a la teva misericòrdia. Per ella, guia el meu cor, uneix en mi tot allò que es troba dispers, ordena tot el que està desordenat. Per la teva misericòrdia, destrueix les meves rebelions, rectifica la meva fe, preserva el que es troba amagat, fes llum en allò que calgui que surti a la llum. Per la teva misericordia, purifica la meva feina, il•lumina el meu rostre, inspira la meva actuació, avisa’m del mal.
Oh, Déu meu, dóna’m una fe vertadera que mai no defalleixi. Déu meu, que avancem per el bon camí, que no ens extraviem ni siguem la causa de la pèrdua de ningú.
Oh, Déu meu, posa llum al meu cor, llum a la meva boca, llum a la meva oïda, llum a la meva vista, llum als meus cabells, llum a la meva pell, llum a la meva carn, llum a la meva sang, llum als meus ossos, llum a les meves mans, llum davant meu, llum darrera meu, llum per sota meu, llum per damunt de mi, llum a la meva dreta, llum a la meva esquerra. Oh, Déu meu, acreix la meva llum, dóna’m llum, converteix-me en llum. Oh, llum de llum, per la Teva misericòrida, oh Misericordiós !