Objectiu:
De donde se sigue claro que, como el alma se acabe de vaciar de todas las formas e imágenes aprehensibles, se quedará en esta pura y sencilla luz, transformándose en ella, porque esta luz nunca falla en el alma; pero por las formas y velos de criatura con que el alma está velada y embarazada, no se le infunde. (…) Aprenda a estarse con advertencia amorosa en Dios, con sosiego de entendimiento. (St. Joan de la Creu)
El nostre veritable ésser, l’existir, és Ell. El que ens ve al cap, les idees, projectes, neguits, són fantasmes, figuracions, un escenari al que donem entitat…
Estona dedicada a fer-ne parèntesi, sabent que hi ha més en nosaltres que tot això, però que cal fer l’esforç de silenciar, de buidar, per deixar la possibilitat que l’Altre agafi consistència, presència.
Fer el doble “gest” interior: no fer cas a l’allau d’imatges, idees, etc. (deixar que passin), alhora procurar posar a punt, despertar, l’actitud de “advertencia amorosa, con sosiego de entendimiento”.
1. Recolliment amb ajut de la respiració.
Tota l’atenció en aquest alè de vida… Impersonal… Que és.
Amb especial atenció als intervals entre ins. i exp.
2. advertencia amorosa, con sosiego de entendimiento
(…) en suma paz y tranquilidad, escuchando lo que habla el Señor Dios en ella (Llama de amor viva III 34)
Triarem una frase de l’Evangeli i la “mirarem”. Tota l’atenció reposant en la frase, atenció atenta, què ens diu. Que la frase vagi impregnant tota l’atenció, la ment, el cor. Per exemple:
Benaurats els nets de cor, perquè ells veuran Déu
(No ens parla d’un Déu fantasma, ens parla d’aquí, de la realitat aquí).
3. Mantenir una estona més l’atenció concentrada, repetint la frase triada unint-la al ritme de la respiració. Amb la intenció que el seu sentit ens impregni, ens ocupi completament.