La construcción de los proyectos axiológicos colectivos
La construcción de los proyectos axiológicos colectivos.
Principios de epistemología axiológica
Autor: Marià Corbí
Edició: Bubok, 2013, 332p
ISBN:978-84-686-3343-5
Preu: 13€
Descàrrega gratuïta o compra online
Demana’l a la teva llibreria o compra’l al nostre centre.
Aquest llibre planteja la necessitat de crear una saviesa sobre lo axiològic, és a dir, sobre tot allò que té a veure amb els valors humans.
L’autor exposa en aquest treball el problema de crear un saber sobre allò axiològic, és a dir, sobre tot el que té a veure amb els valors humans. Corbí busca un procediment per construir un projecte col·lectiu de vida que ens digui: -com organitzar la nostra associació simbiòtica; -com organitzar la nostra procreació, tant física, com cultural i axiològica; -com actuar en el medi de forma adequada per a la nostra supervivència i que sigui sostenible per a nosaltres i per al medi; -com conviure en una societat globalitzada; -com conrear el nostre doble accés a la realitat. Parlarem d’aquest doble accés quan tractem el problema de la necessitat d’una nova antropologia.
Conscients que la crisi axiològica en què estem immersos és la més greu que ha patit la humanitat en la seva llarga història, se’ns fa evident la serietat i urgència de la qüestió que es planteja: disposar d’un saber adequat per a la solució d’aquest problema que és l’arrel de tots els que estem vivint. Aquesta obra pretén oferir una possible solució que, a diferència del passat, no podrà ser definitiva sinó que haurà transformar-se al pas dels continus canvis de maneres de viure provocats per les tecnociències.
Extracte del pròleg
La crisis axiológica que estamos sufriendo es la más grave que ha sufrido la humanidad en su larga historia. ¿En qué se fundamenta esta afirmación? En que tenemos que realizar un tránsito que jamás ocurrió en el pasado: pasar de programarse para no cambiar y bloquear todo posible cambio de importancia y toda posible alternativa, a tener que programarse para fomentar, mantener y motivar el cambio constante.
En este tránsito, que nos resulta inevitable, se levantan graves preguntas: ¿Es posible ese tipo de programación de cambio continuo para unos vivientes? ¿Es posible para los humanos vivir libres de toda sujeción a formas? ¿Dónde habrá que hacer pie, social e individualmente, para poder vivir en libertad completa de sumisión a fórmulas y formas intocables, y para poder cambiar lo que convenga y cuando convenga? ¿Es posible, a unos pobres vivientes como nosotros, vivir en esa continua vaciedad de puntos de apoyo fijos y en la continua creatividad?