Com a plantejament general de la trobada, destaquem la comunicació real que existeix entre la qualitat humana profunda (dimensió absoluta de la realitat) i els projectes col·lectius (dimensió relativa). L’important a destacar és que la comunicació entre les dimensions absoluta i relativa és sempre indirecta i per això mai no podem conèixer els resultats de la mateixa. Utilitzem el terme comunicació perquè no es pot parlar de relació entre allò inefable i allò expressable.
Un error freqüent a evitar és la sobrevaloració del projecte humà o la sobrevaloració de la qualitat humana profunda. Caure en aquest error suposaria negar o menysprear una o altra dimensió. El repte és conrear i desenvolupar les dues dimensions de la manera més sinèrgica possible, en una forma de vida com la nostra, amb els seus reptes i desafiaments. Només mantenint la distinció entre ambdues es pot assegurar la presència fecundadora d’una a l’altra.