Conseqüències del final de la epistemologia mítica
Partim de la definició de “epistemologia mítica” com la interpretació dels textos sagrats com descripcions fidedignes d’aquest món i l’altre.
Des d’aquí una reflexió: que la completa o progressiva desaparició de les societats preindustrials, la generalització de la industrialització, l’assentament de les societats d’innovació contínua, i la globalització que han comportat, estan canviant radicalment la idea que tenim del nostre conèixer i sentir, el que anomenem la nostra epistemologia. Estan canviant de manera que ens veiem arrossegats des d’una epistemologia que creia que el que deien els nostres mites, símbols, i formacions teòriques descrivia com era la realitat mateixa, -actitud que anomenarem “epistemologia mítica” perquè la van generar els mites-, a una epistemologia en la qual sabem que les nostres formacions lingüístiques no descriuen la realitat sinó que la modelen únicament. A aquest segon mode d’epistemologia li direm “epistemologia no-mítica”.
Si tots les nostres maneres de coneixement són modelacions llavors es susciten greus preguntes: ¿què és la veritat, què la revelació, què la qualitat humana profunda?