La necesidad ineludible del cultivo de la cualidad humana
10è Encontre Internacional CETR (7-11 de Octubre, 2014)
Coordinador: Marià Corbí
Edició: Ed. Bubok, 2015. 336 p.
ISBN: 978-84-686-6047-9
Descàrrega gratuïta o compra online
Preu: 13€
Aquest Encontre es va proposar abordar una qüestió greu i urgent: la gestió de la potència de les ciències i tecnologies en continu i ràpid creixement per la seva retroalimentació mútua, i la gestió de les transformacions constants de les formes de vida provocades per la contínua innovació de productes i serveis, requereix, amb urgència, trobar maneres adequades per cultivar la qualitat humana i la qualitat humana profunda.
Només des d’aquesta qualitat serà possible governar convenientment la marxa de les societats en trànsit i de les societats d’innovació i canvi constant.
De la qualitat humana en depèn la supervivència de la nostra espècie, la de la vida i l’habitabilitat del planeta.
Totes les societats que ens han precedit han viscut gràcies al coneixement que han produït. No n’hi ha cap que hagi pogut viure d’una altra manera. Però hi ha coneixements i formes de produir-los molt diferents, amb reptes també molt diferents. En aquest sentit, parlar de societats de coneixement és parlar d’un coneixement ben específic, així com de la forma de produir-lo. El coneixement gràcies al qual viuen les societats actuals, i que és ja una forma de vida, és un coneixement que se sap modelació i que cal produir en un procés continu d’innovació i creació. És per això que el coneixement ha de ser científic i, per tant, desaxiologitzat. Es produeix així una necessitat històricament inèdita: la de la construcció explícita dels projectes axiològics col·lectius que tinguin en compte el nostre doble accés a la realitat, l’accés relatiu i l’absolut. Perquè sense projecte axiològic cap societat és viable, molt menys la societat de coneixement. I diem projectes, en plural, perquè s’han de construir per a cada tipus d’organització i s’han de poder modificar d’acord amb els canvis de la societat.
Sense projecte axiològic col·lectiu la nova societat resultaria inviable per diversos factors. Sota la compulsió del seu poder científic i tecnològic, la seva marxa seria la d’una societat a cegues, sense finalitats ni objectius, o al servei de l’explotació inconsiderada. Sense projecte axiològic col·lectiu no podria dirigir i orientar convenientment la innovació científica i tecnològica que es desenvolupa contínuament i que la dota d’un poder tan gran. No podria oferir als seus membres la motivació adequada que necessiten per produir coneixement, sempre nou, que estigui al servei dels col·lectius humans i del medi. La mateixa innovació i creació acabaria convertint-se en nociva si els projectes axiològics col·lectius no poguessin ser construïts des d’una qualitat humana adequada. En aquestes condicions la nostra supervivència com a espècie i com a planeta està en perill, amb altres gravíssims problemes de convivència humana que prèviament s’hauran anat originant. D’aquí la necessitat ineludible en les nostres societats de coneixement de conrear la qualitat humana en el seu aspecte relatiu a les necessitats o en el seu aspecte gratuït o absolut.