Déu és aquest paisatge en el que ens endinsem al llarg de la vida, el travessem com es travessa un camp, una regió, un país. Déu no ens entrega el seu misteri, però ens deixa que transitem per ell, ens embolcalla en el seu misteri i, en alguns instants eterns, ens fa percebre la seva melodia feta de paraula i de vent, en la nuesa. Tota la nostra vida és com un viatge a través del camp de Déu. . (Cristina Kaufmann. 1939-2007. Carmelita descalça)