CETR

A Tu, a Qui no conec ni puc conèixer –ni en el meu interior ni fora de mi- amb Qui estic unit per l’amor, el temor i la fe- a l’Únic i a totes les seves representacions- adreço aquesta oració :

Guia’m vers el millor de mi mateix – ajuda’m a esdevenir algú en qui confiïn els éssers vivents, criatures i plantes, així com l’aire, l’aigua, la terra i la llum que els sustenten; mantén-me com algú que respecta el misteri i el caràcter de cada varietat de vida en tota la seva unicitat i solidesa, ambdues essencials per a la supervivència de qualsevol vida.

Ajuda’m a preservar la meva capacitat per a meravellar-me, extasiar-me i descobrir; permet que es desperti en mi el sentit de la bellesa, en qualsevol lloc, i a contribuir amb i per els altres, i per a mi mateix, al conjunt de la bellesa que observem, sentim, olorem, tastem o toquem, o que d’alguna manera concebem a través de la ment i de l’esperit; ajuda’m a no perdre mai el vivificant exercici de protegir tot aquell qui respiri, passi gana, tingui set ; tot aquell qui pateixi.

Ajuda’m a romandre d’acord amb els valors relatius, a equilibrar pacientment els pas del temps amb la rica collita de fidelitats, experiència, èxit, ajuda i inspiració. Ajuda’m a ser un bon guardià del cos que Tu m’has donat. Que aquesta vida confiada a la meva “temporal” cura, torni al cercle terrenal en les millors condicions possibles per a que la vida continuï. Així doncs, el Teu desig s’acomplirà.

Que aquells qui em sobrevisquin no plorin la meva mort sinó que continuïn sent igual de servicials, amables i savis envers els altres, tal com ho van ser amb mi. Encara que m’agradaria viure molts anys gaudint dels fruits de la meva afortunada vida, amb la meva preada esposa, família, música, amics, literatura i nombrosos projectes, en aquest món de cultures i gent tan diverses he rebut ja la benedicció, l’afecte i la protecció suficient per a satisfer milers de vides.

I, finalment, mentre Et suplico que em protegeixis de la ira i la condemna, la meva dels altres i la dels altres de mi, il•lumina’ls, a ells i a mi, i ajuda’ns a perdonar-nos els uns als altres.

També, amb aquells enemics que possiblement tingui, ajuda’m a distingir entre els reconciliables i els irreconciliables, dóna’m ànims per buscar per tots els mitjans l’entesa amb els primers i fer els segons ineficaços, i a aprendre’n de tots dos.

Dóna’m la inspiració que has donat a la humanitat i anima’m a reverenciar i a seguir aquests exemples vius que consagren el teu esperit –l’esperit que hi ha a l’interior i fora de cadascú de nosaltres –l’esperit d’Aquell i d’Aquells- la il•luminació de Crist, de Buda, de Lao-Tse i dels profetes, savis, filòsofs, poetes, escriptors, pintors, escultors, de tots els creadors i artistes, i de tota la gent desinteressada, els sants i les mares, coneguts i desconeguts, dels exaltats i dels humils –homes, dones, nens de tots els temps i de tot arreu- l’esperit i l’exemple dels quals resten amb nosaltres i dins nostre per sempre.

Text original: “Unfinished Journey” (Viatge inacabat) de Yehudi Menuhin,
Editorial Pimlico 2001 (ISBN: 0-7126-6809-9)
Traducció de Andrea Rodis i Catalina Rivada