(esp)
En aquest article publicat en l’obra col•lectiva: Espiritualitat i política (Cristóbal Cervantes, ed. Kairós, 2011. 346 p.), Corbí qüestiona:
“L’organització de les societats és perfectament autònoma de la religió i l’espiritualitat, però en aquesta nova situació sorgeix un problema inesperat: d’on trauran els col•lectius la qualitat humana que en el passat van proporcionar les religions per via de les creences? No podem ser tan necis com per pretendre inventar-ho tot de nou…
Cristóbal Cervantes (ed.). Espiritualidad y política. Kairós, 2011. 346 p.
Una obra que vol “posar en diàleg ‘l’art de viure’ (espiritualitat) amb ‘l’art de conviure (política)” a l’hora d’abordar els reptes contemporanis, des d’una perspectiva ben pràctica. Hi ho fa reunint les reflexions i propostes de:
Miguel Aguado, Koldo Aldai, Leonardo Boff, Marià Corbí, Pablo de la Iglesia, María Elena Ferrer, Benjamín Forcano, Antoni Gutiérrez-Rubí, Ervin Laszlo, Federico Mayor Zaragoza, Joan Antoni Melé, Vicente Merlo, Jordi Pigem, Tariq Ramadan, Ángeles Román, Andrés Schuschny, Raquel Torrent, Francisco Traver, Dokushô Villaba y Ken Wilber
|