CETR

En aquest seminari abordarem com les tradicions religioses i espirituals van caracteritzar la qualitat humana profunda i com van ensenyar l’accés i cultiu d’aquesta dimensió en alguns dels seus grans textos.
Per comprendre el sentit profund de les seves afirmacions, caldrà intentar llegir-les sense creences, ni religioses ni laiques, i sense idees prèvies o prejudicis. Diuen el que pretenen dir, tant si s’expressen a través de mites i símbols, com si no. Diuen fora mida i ajuden a poder-lo escoltar i comprendre. Si la ment i el cor estan nets i oberts, seran com llavors que cauen en bona terra i que donen molt de fruit.
Les nostres reflexions partiran d’aquest tipus de lectura i escolta. Les considerarem en la forma mateixa en què vénen, sense posar cap condició a les maneres en què s’expressen i viuen, però sense lligar-nos ni sotmetre’ns a cap forma, per més venerable i sagrada que sigui. Creiem que aquesta és l’única manera d’heretar el seu llegat, sense perdre ni una gota de la seva saviesa, en unes condicions culturals completament diferents de les que ells van viure i en què es van expressar.
Deixarem de banda les seves mitologies i els seus sistemes de creences. Deixarem també de banda el paper de les religions per crear sistemes axiològics col·lectius. Ens fixarem exclusivament en els seus ensenyaments en relació a la presa de consciència i cultiu de la dimensió absoluta de la realitat.
Estudiarem en concret el procediment lingüístic utilitzat per induir els grups humans al cultiu d’aquesta dimensió gratuïta de la realitat i el procediment per a expressar-la, en la mesura del possible, perquè és una dimensió que és innombrable.
Intentarem verificar si utilitzen l’estructura elemental de la significació i el procediment lingüístic adequat per transitar d’un sistema axiològic a un altre.

L’estructura elemental de la significació és l’estructura bàsica de tot sistema de significació qualitativa, consta de dos elements en contraposició sobre un eix comú. Vegem un exemple d’aquesta estructura elemental en el nivell més simple de la llengua, la fonologia. Perquè un so acústic tingui possibilitat expressiva, ha de contraposar-se a un altre so, però sobre un eix comú, per exemple «b» enfront de «p», un explosiu i l’altre suau, sobre l’estructura comuna de bilabialidad. Tot estructura significativa, qualitativa o axiològica, ha de sotmetre a aquesta estructura elemental del que qualitatiu expressiu.
El procediment bàsic per passar d’un element qualitatiu a un altre, dins d’una contraposició sobre un eix comú, que sempre és binària, és negar un dels termes, la qual cosa suposa afirmar l’altre. Posem un exemple de l’àmbit qualitatiu religiós. Egocentració en el pensar, sentir i actuar, contraposat al silenciament de l’egocentració en l’ús de totes les nostres facultats; l’eix comú és «sistema de vida». És una contraposició binària en la qual negar un dels extrems suposa optar per l’altre.
Aquest és el procediment bàsic per passar d’un element qualitatiu a un altre, sigui en l’àmbit que sigui.
Si podem verificar amb claredat en totes les grans tradicions, podrem utilitzar-lo també nosaltres per motivar i orientar el cultiu de la qualitat humana profunda, l’espiritualitat dels nostres avantpassats, en les noves condicions culturals de les societats de coneixement.

Mètode de treball

Intentarem posar en clar els termes de la contraposició fonamental que regeix l’expressió i vivenciació de la gran qualitat humana, perquè aquesta contraposició constitueix els termes i la seva oposició. Només enfrontant dos modes de vida, un regit per l’egocentració i l’altre viscut des del silenci de l’egocentració, queden establerts els termes de la contraposició.
Intentarem constatar la negació d’un extrem de la contraposició i veure, en una contraposició que és dual, la implicació de l’afirmació de l’altre extrem.
Les contraposicions qualitatives sempre són duals. Les contraposicions axiològiques, en els projectes col·lectius de supervivència, sempre compleixen aquesta llei. La llei podria formular-se com:

contraposició dual de dos sistemes de vida: S1-S2
la negació de S1implica l’afirmació de S2
Intentarem assenyalar l’estratègia general per fer el trànsit
d’un sistema de vida a l’altre.

Intentarem, igualment, assenyalar les tàctiques que es proposen per aconseguir el trànsit. Procurarem traduir a un sistema conceptual adequat a la societat de coneixement del que expressa l’aparell SIMB. Es procurarà traduir a un sistema conceptual adequat a la societat de coneixement, els sistemes conceptuals budista, vedanta, etc. Caldrà operar des de la nostra condició de vivents que parlen, amb tot el que això suposarà
Si ho aconseguíssim, aquest seria el procediment per iniciar a la qualitat humana profunda als membres de les nostres societats; amb un procediment lliure dels sistemes simbòlics de les religions, lliure dels sistemes conceptuals orientals, encara que en un moment posterior del desenvolupament podran i hauran de fer servir. Farem aquest estudi recolzant-nos en deu documents de quatre grans tradicions de saviesa:

De la tradició cristiana abordarem els quatre Evangelis i la Carta als romans de Pab
De la tradició musulmana estudiarem l’Alcorà.
De la tradició hindú utilitzarem dos grans Upanishad: la Brihadaranyaka i la Chandogya.
De la tradició budista abordarem 2 sutres clàssics: el prajnaparamita i el Sutra del Diamant comentat per Hui-Neng.