És el pare de la criatura: l’epistemologia axiològica a la qual li ha donat cos des del 2012 tot i que en paraules seves aquest ha estat el seu camp d’investigació des de la mateixa tesi doctoral.
Ell és el que “tira de el carro”, el “alma mater” de l’equip, molt a desgrat ja que li agradaria un equip que investigués de manera fluida e interdependent. Ens ha animat a estudiar cada un en el seu camp d’interessos de manera que pogués fer aportacions a la indagació de l’equip.
Pensador incansable sempre veu el que encara queda per reflexionar, per aclarir. Mai el trobareu desanimat, ni abúlic, ni mirant les mosques. Sempre en punta, reflexionant, intentant penetrar els problemes que apareixen en la societat de coneixement.
La seva altra gran passió que ha sabut imbricar amb la epistemología axiológica, ha estat la investigació i realització del que ell mateix ha anomenat “la dimensió absoluta de la realitat”, aquella sense forma que percebem en les formes. Prova d’això és la seva obra escrita, en la qual es pot trobar tant escrits acadèmics especialitzats com altres sobre la dimensió absoluta i el seu cultiu així com poesia.